Casals, Rossini i Shostakovitx

“La música, bàlsam per a l'ànima trencada. Capaç de generar vida on sembla només quedar patiment.”  Això deuria pensar Shostakovitch l'octubre de 1960 mentre escrivia en tant sols 3 dies, i inspirada en la visió de la ciutat de Dresden, la seva Chamber Symphony, -"caminava entre la ruïnes de Dresden, sacsejat per les escenes de devastació," L'obra porta la dedicatòria: "En memòria de les víctimes del feixisme i la guerra".

Per a Rossini, les consequències de la guerra van tenir un efecte col·lateral. El original de la sonata en Sol Major de Rossini va romandre perdut 150 anys, escrita al 1804, va ser descoberta durant la segona guerra mundial (1954) el manuscrit es va trovar a la Biblioteca del Congrés a Washington.

Pau Casals es va negar a tocar allà on la guerra i la manca de drets humans eren la normalitat  i va utilitzar el seu instrument i la seva música com a única eina per lluitar per la llibertat.

Tota una generació de músics marcats per la guerra. Us presentem un programa on la música serveix per plorar, per cridar, per expressar-se com ésser humà davant la injustícia i l’horror.